Vía: Contrainfo.Cat
Fa unes setmanes, en un nou contraatac de la dreta ultra-conservadora i religiosa de les Illes Balears, la premsa va aportar dades molt concretes sobre l’avortament, amb les quals asseguraven que gràcies a les polítiques del Govern i al protocol amb l’IPFB (Institut de Política Familiar de les Balears), aquests havien disminuït fins a un 53% amb el corresponent estalvi per a les arques públiques.
Les reccions de col·lectius feministes com la Plataforma Dret a Decidir i el col·lectiu Feministes en Acció no es feren esperar, ja que les dades oficials encara no han sortit i apunten a ser falses i/o manipulades. Per aquest motiu, es va enviar una carta al conseller Sansaloni, on se li demandava que acredités la veracitat de les xifres i la informació donades ja que la font principal era la pròpia Conselleria de Salut, Familia i Benestar Social. De la mateixa manera, s’exigia una explicació clara sobre la informació privilegiada de grups pro-vida, ja que foren ells qui enviaren la informació segons Última Hora, malgrat que posteriorment es desmarcaren del publicat. De la mateixa manera, també es feren arribar les exigències d’aquests col·lectius en matèria de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.
A dia d’avui, encara no s’ha rebut cap resposta, però sí s’han acreditat com a verídiques les dades al programa “Hoy por hoy” de la Cadena Ser. No obstant, en aquest programa també parlaren activistes de Dret a Decidir fent pública la seva preocupació davant aquesta situació i denunciant la manipulació d’informacions amb la finalitat de confondre i atribuir èxits a polítiques restrictives i que vulneren el drets de les dones. De la mateixa manera, el ginecòleg de Son Espases Miguel Reyero va manifestar la seva sorpresa davant de la existència d’un protocol desconegut per als professionals en matèria i a les dades oferides, a les quals va qualificar d’”impossibles”.
La manipulació i l’oportunisme del PP es va tornar a fer evident per Setmana Santa, moment en el qual va presentar un avantprojecte de Llei per a la “protecció” de les dones embarassades. Amb aquest, intenta crear una xarxa d’entitats privades d’assessoria perquè l’avortament no es “contempli com a única opció” i que, curiosament, no contempla cap protecció després de l’embaràs. La única menció que se’n fa al respecte es basa en la no discriminació en el treball, fet que paradoxalment contrasta amb la reforma laboral del seu mateix partit i a un Estat a més de 6 milions d’aturades. De la mateixa manera, el document també expressa que les prioritats bàsiques de l’Avantprojecte són les ajudes econòmiques, però en cap moment es materialitzen les mateixes ni s’aporten les quanties destinades. Pel que fa a les menors d’edat embarassades es proposa una coordinació d’horaris i de currículum escolar, com si les joves no poguessin seguir amb el temari habitual i fossin un perill pel resta de companyes.
La proposta és difusa, contradictòria i impossible d’efectuar-se, ja que implicaria un gir de 180º a les seves polítiques socials i econòmiques. No obstant, aquesta apunta a una única direcció molt més clara: crear una xarxa privada d’entitats assessores. Quines? Es pot pensar que serien col·lectius afins als seus interessos, com les pro-vida, les quals gaudirien del pressupost de la futura llei, encara sense determinar. D’aquesta forma, els pocs diners destinats a embarassades aniria únicament a encaminats a disminuir els seus propis drets i a inculcar una fe religiosa com a política familiar a les Illes Balears, així com també ho pretén el govern central.
Aquest avantprojecte també demostra un clar interès per tornar a fixar el rol tradicional de reproducció, que s’havia anat desplaçant i conquerint nous espais. A més, enfortirà econòmicament a les entitats encarregades de la “reeducació”, fet escarrufant que ja es produeix perquè són les mateixes organitzacions pro-vida les encarregades de realitzar tallers d’igualtat en centra educatius de Mallorca.
En aquest sentit, i per denunciar i reivindicar el dret a decidir sobre el propi cos, els diferents col·lectius feministes ja mencionats proposen realitzar accions directes per a reivindicar:
Que es clarifiqui perquè hi ha col·lectius amb informació privilegiada oficial, la que ha d’estar a disposició pública.
Que es compleixi la actual llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs, i que aquesta no sigui modificada pel Govern per una llei de suposats, com pretenen, ja que vulneraria el dret a decidir de les dones.
Que l’avortament sigui considerat com una urgència hospitalària per evitar l’abandonament que sofreixen ja moltes dones, a les quals se’ls hi denega els dret a la sanitat.
Que es realitzi una campanya de mètodes anticonceptius gratuïts per minimitzar les delicades situacions en la quals les dones hagin de plantear-e un avortament.
Que es treballi per una estratègia de salut sexual i reproductiva en la qual s’insereixi una llei completa de protecció a la maternitat, que vagi més enllà de l’embaràs i del moment de parir.
En aquesta línea, fa uns dies, aparegueren pintades per Ciutat pro-dret a decidir en una clara mostra de descontent social davant els atacs moralistes i religiosos, fet inadmissible a un Estat aconfessional i laic.
Fa unes setmanes, en un nou contraatac de la dreta ultra-conservadora i religiosa de les Illes Balears, la premsa va aportar dades molt concretes sobre l’avortament, amb les quals asseguraven que gràcies a les polítiques del Govern i al protocol amb l’IPFB (Institut de Política Familiar de les Balears), aquests havien disminuït fins a un 53% amb el corresponent estalvi per a les arques públiques.
Les reccions de col·lectius feministes com la Plataforma Dret a Decidir i el col·lectiu Feministes en Acció no es feren esperar, ja que les dades oficials encara no han sortit i apunten a ser falses i/o manipulades. Per aquest motiu, es va enviar una carta al conseller Sansaloni, on se li demandava que acredités la veracitat de les xifres i la informació donades ja que la font principal era la pròpia Conselleria de Salut, Familia i Benestar Social. De la mateixa manera, s’exigia una explicació clara sobre la informació privilegiada de grups pro-vida, ja que foren ells qui enviaren la informació segons Última Hora, malgrat que posteriorment es desmarcaren del publicat. De la mateixa manera, també es feren arribar les exigències d’aquests col·lectius en matèria de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.
A dia d’avui, encara no s’ha rebut cap resposta, però sí s’han acreditat com a verídiques les dades al programa “Hoy por hoy” de la Cadena Ser. No obstant, en aquest programa també parlaren activistes de Dret a Decidir fent pública la seva preocupació davant aquesta situació i denunciant la manipulació d’informacions amb la finalitat de confondre i atribuir èxits a polítiques restrictives i que vulneren el drets de les dones. De la mateixa manera, el ginecòleg de Son Espases Miguel Reyero va manifestar la seva sorpresa davant de la existència d’un protocol desconegut per als professionals en matèria i a les dades oferides, a les quals va qualificar d’”impossibles”.
La manipulació i l’oportunisme del PP es va tornar a fer evident per Setmana Santa, moment en el qual va presentar un avantprojecte de Llei per a la “protecció” de les dones embarassades. Amb aquest, intenta crear una xarxa d’entitats privades d’assessoria perquè l’avortament no es “contempli com a única opció” i que, curiosament, no contempla cap protecció després de l’embaràs. La única menció que se’n fa al respecte es basa en la no discriminació en el treball, fet que paradoxalment contrasta amb la reforma laboral del seu mateix partit i a un Estat a més de 6 milions d’aturades. De la mateixa manera, el document també expressa que les prioritats bàsiques de l’Avantprojecte són les ajudes econòmiques, però en cap moment es materialitzen les mateixes ni s’aporten les quanties destinades. Pel que fa a les menors d’edat embarassades es proposa una coordinació d’horaris i de currículum escolar, com si les joves no poguessin seguir amb el temari habitual i fossin un perill pel resta de companyes.
La proposta és difusa, contradictòria i impossible d’efectuar-se, ja que implicaria un gir de 180º a les seves polítiques socials i econòmiques. No obstant, aquesta apunta a una única direcció molt més clara: crear una xarxa privada d’entitats assessores. Quines? Es pot pensar que serien col·lectius afins als seus interessos, com les pro-vida, les quals gaudirien del pressupost de la futura llei, encara sense determinar. D’aquesta forma, els pocs diners destinats a embarassades aniria únicament a encaminats a disminuir els seus propis drets i a inculcar una fe religiosa com a política familiar a les Illes Balears, així com també ho pretén el govern central.
Aquest avantprojecte també demostra un clar interès per tornar a fixar el rol tradicional de reproducció, que s’havia anat desplaçant i conquerint nous espais. A més, enfortirà econòmicament a les entitats encarregades de la “reeducació”, fet escarrufant que ja es produeix perquè són les mateixes organitzacions pro-vida les encarregades de realitzar tallers d’igualtat en centra educatius de Mallorca.
En aquest sentit, i per denunciar i reivindicar el dret a decidir sobre el propi cos, els diferents col·lectius feministes ja mencionats proposen realitzar accions directes per a reivindicar:
Que es clarifiqui perquè hi ha col·lectius amb informació privilegiada oficial, la que ha d’estar a disposició pública.
Que es compleixi la actual llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs, i que aquesta no sigui modificada pel Govern per una llei de suposats, com pretenen, ja que vulneraria el dret a decidir de les dones.
Que l’avortament sigui considerat com una urgència hospitalària per evitar l’abandonament que sofreixen ja moltes dones, a les quals se’ls hi denega els dret a la sanitat.
Que es realitzi una campanya de mètodes anticonceptius gratuïts per minimitzar les delicades situacions en la quals les dones hagin de plantear-e un avortament.
Que es treballi per una estratègia de salut sexual i reproductiva en la qual s’insereixi una llei completa de protecció a la maternitat, que vagi més enllà de l’embaràs i del moment de parir.
